Fa ja mesos, abans de l'estiu, que el conseller de sanitat de la Generalitat Valenciana vingué al nostre poble a fer-se la foto de la inauguració de la primera pedra de l'ampliació del centre de salut de Burjassot. I què s'ha fet des d'aquell moment? Res, res de res. Pel solar no passa ningú i les obres no han començat. Més de deu anys després que l'Ajuntment cedira els terrenys, la Conselleria de sanitat continua burlant-se dels ciutadans de Burjassot. L'atenció sanitària s'ha deteriorat fins a graus inimaginables. A hores d'ara, un ciutadà que demane en el nostre centre de salut una cita per al dermatòleg, si té la sort de tenir prioritat l'aconseguirà per a d'ací 6 mesos! És això tolerable? En una societat rica com la nostra, capaç de dedicar milers de milions d'euros a organitzar regates de luxe o carreres de cotxes, no hi ha diners per a ampliar el centre de salut d'un poble de més de 37.000 habitants?

Una de les demandes més constants dels veïns de Burjassot en els aspectes cultural i educatiu és la d'una escola oficial de música de grau mitjà. Actualment, aquells que volen estudiar música de forma oficial han d'anar-se'n fora del municipi. El Bloc Nacionalista Valencià de Burjassot ha estat sempre compromès amb aquesta demanda i ha intentat buscar la forma d'accedir a una infrastructura que considera prioritària per millorar l'oferta educativa del municipi. Fa uns mesos es presentà una oportunitat que vam considerar que calia aprofitar. El govern de la Generalitat valenciana va llançar el “Pla Confiança” per mobilitzar l'economia i dotar d'infrastructures els ajuntaments. En aquest pla es podien sol·licitar projectes que incloïen la compra d'immobles. Des del BLOC vam veure ràpidament que podíem preparar un projecte destinat a obtenir l'escola de música que els nostres veïns volien. El projecte, a més, podia servir per recuperar una part del nostre patrimoni que actualment es troba en perill de desaparició: l'antic convent del carrer Blasco Ibáñez.

La idea era molt senzilla: comprar el convent, que ara és de propietat privada, i instal·lar-ne en la part més noble, la que dona al carrer Blasco Ibáñez, una escola de música amb totes les dependències necessàries, i en la part que dóna al carrer Mestre Lope una escoleta pública municipal. Una vegada dissenyat el projecte vam mantenir una reunió amb el PSOE per tal que l'equip de govern municipal l'acceptara i el presentara a la Generalitat. La resposta va ser afirmativa i el projecte va ser presentat. Des del BLOC estàvem molt satisfets ja que amb aquesta idea podíem complir alguns dels nostres compromissos electorals en matèria de patrimoni, cultura i serveis socials... però la Generalitat ha dit que no. La Conselleria d'Economia i Hisenda ens nega el projecte perquè l'edifici no és de propietat municipal; i no obstant en la convocatòria deia molt clarament que es podrien comprar edificis i, a més, ens han atorgat un altre projecte -també un altre compromís del BLOC- que contempla la compra d'un edifici a mig construir en el carrer Ausiàs March i la seua conversió en centre social. Amb un criteri erràtic i sense arguments creïbles, el cas que la Generaltiat Valenciana ens ha fet perdre -una vegada més- una gran oportunitat per a Burjassot.

UNA PUJADA D'IMPOSTOS POC SOLIDÀRIA

Des del Bloc Nacionaista Valencià compartim plenament la idea que cal fer un esforç col·lectiu per eixir de la crisi i que cal mantenir, a tota costa, les polítiques socials per tal d'ajudar aquells que més ho necessiten. Per això, no resulta injustificat fer una pujada d'impostos que permeta els governs obtenir més diners. Ara bé, quins impostos s'han d'apujar? Òbviament aquells que graven les rendes més altes. Incrementar l'IVA és fer pagar a tots, pobres i rics, per igual i a més és obligar els treballadors autonoms i les empreses xicotetes i familiars a incrementar els preus dels seus productes i serveis; en definitiva  una mesura molt negativa per a l'economia valenciana i per a les classes mitjanes i baixes. Per això no compartim la pujada de l'IVA i ens oposem a una mesura que carrega a les esquenes dels treballadors l'eixida d'una crisi que ells no han provocat, sinó les empreses especulatives i els bancs.

Jordi Sebastià

Enllaça a:

              

Hola companys,

us escric només unes línies apressades per contar-vos el que m'acaba de passar, perquè us feu una idea de la quotidianeïtat a l'Ajuntament. Ja sabeu que el nostre despatx es troba al costat de les oficines de Serveis Socials; en moltes ocasions les persones que hi van, perdudes, passen per ací, i pregunten o fins i tot comencen a contar-nos els seus problemes. Els dimecres no hi ha atenció al públic i per això un home ha entrat directament al despatx del BLOC, desesperat, i ha començat a explicar-me que la seua filla ja s'ha intentat suicidar dues vegades, que s'ha pres les pastilles d'ell, que a l'hospital l'han donat l'alta i li han dit que se l'ha de dur a casa, que la resta de la família (mare, germans) no en vol saber res i que la residència on els servis socials de la Generaltiat troben que hauria d'estar ingressada és privada i no li donen cap subvenció...

Parlava valencià, i quan feia referència a com l'havien respost es passava al castellà... s'ha posat a plorar. No he pogut fer res -la impotència de la realpolitik- més que enviar-lo a l'Asociació de Familiars de Malats mentals de Burjassot (AFEMBBB) que com sabeu està fent una tasca impressionant i que assessora i ajuda però que, com tot el que té a veure amb necessitats reals en el nostre país, es troba al tall de la fallida econòmica per manca de subvencions. La salut mental, els compromissos obildats del televisiu i “chaquetero” Blasco, és potser la cara més sanganant del deteriorament de les estructures socials valencianes. Pares impotents per ajudar els fills que no tenen on anar per restar atesos, hospitals sense unitats de salut mental, precarietat màxima en el país dels Opens de tennis i l'America's Cup. És un exemple més, extremat, de la degradació moral a què hem arribat. Una raó més per anar a la manifestació de dissabte contra la corrupció, perquè la corrupció no deixa de ser la cara visible de l'ensorrament ètic a què ens ha abocat el PP.

Per cert, la connexió amb el grup parlamentari funciona a la prefecció: Morera ha tramitat amb urgència a les Corts una pregunta sobre les obres d'ampliació al nostre centre de salut, amb una primera pedra posada a juliol i encara sense ningú treballant...  el Levante d'avui se'n fa ressó.

Jordi Sebastià

28-10-2009

Enllaça a:

              

Article d'opinió de Jordi Sebastià, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià de Burjassot.

Al llarg de la història, els diferents pobles han passat per etapes de crisi, algunes de les quals no han pogut superar. Problemes econòmics, mediambientals, guerres, crisis morals (i és important no subestimar el poder de desmobilització que provoca un crisi moral)... han posat a prova les societats de tots els temps i de totes les cultures. Quan s'instal·la dins la mentalitat col·lectiva la idea que les coses van malament, el grup genera per reacció tota una sèrie de comportaments dedicats a eixir de la situació, a recomposar un equilibri satisfactori que els permeta llevar-se de damunt l'angoixa dels problemes comuns. Però en ocasions, la situació delicada, problemàtica, perillosa es converteix en drama: quan el poble que la pateix no troba, per molt que ho busque, una eixida factible. Aleshores la situació esdevé insuportable.

I això ens passa als valencians. Ni el més ingenu i fervorós votant del PP es creu cap ni una de les imbecilitats sobre la “regió de la prosperitat” amb què el discurs oficial ens bombardeja cada dia. Els valencians sabem que la crisi econòmica ens colpeja de froma especilament forta a causa de la bombolla immobiliària irresponsablement imflada pels nostres governants, sabem que tenim més treballadors en atur que altres comunitats autònomes i els empresaris saben que la Generalitat simplement ha deixat de pagar el que deu i que moltes empreses han hagut de tancar precisament a causa d'això. Tenim plena consciència que la sanitat pública s'ha deteriorat fins a extrems impensables i que tots els “grans esdeveniments” pagats amb diners públics han sigut un fiasco. Ho sabem els que no votem al PP i sí, estigueu ben segurs, també els que el voten. I aquest és el drama. Els valencians tenim perfecta consciència de la crisi -econòmica i moral (Gürtel per exemple)- però la gran majoria no hi veu eixida possible ni alternativa viable. L'espectacle del PSOE acceptant l'Estatut, donant suport a l'urbanisme depredador (principal causant de la nostra particular crisi econòmica no ho oblidem) i fent jugades com les de Benidorm resulta tan depriment que difícilment engrescaria ningú. I de la pel·lícula tipus spagetti western que Compromís va fer només entrar a les Corts, millor ni parlar-ne...

Situats en un atzucac, els valencians opten per conitnuar amb el que tenen, encara que sàpiguen que amb això no faran més que enfonsar-se una mica més en el pou; sempre els queda la paupèrrima alegria d'haver votat “contra” Zapatero, un president que a més d'haver comès la gravíssima i irreparable irresponsabilitat de negar la crisi fins que era massa tard per reaccionar amb coherència, ha continuat perjudicant sistemàticament el País Valencià a l'hora de repartir les inversions estatals. Aquest és el drama. L'Espai Valencià de Progrés, conseguirà convèncer algú que hi ha possibilitats de canvi? Resultarem atractius per als descreguts, per als desesperançats? La tasca no és senzilla. La societat valenciana està absolutment esberlada i habituada a fer com que no veu la realitat que l'envolta, i que pateix. La nostra tasca, duríssima però necessària, és arrencar -ni que siga amb dolor, la bena dels ulls i, amb valor, il·lusionar una societat desorientada i sense moral.


Burjassot, Octubre de 2009

Jordi Sebastià

Portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià a l'Ajuntament de Burjassot

Enllaça a: