El passat 11 de gener va tindre lloc la sessió constitutiva del Consell Municipal de Participació Ciutadana. Podria pensar-se que és la fi d'un trajecte que va nàixer ja fa méss d'un any i que va tindre com a prolegomen l'aprovació de forma unànim pel Ple municipal del Reglament de Participació Ciutadana al febrer del 2010. Però, el que podria pensar-se com a fi d'una etapa, per al BLOC és el punt de partida d'una forma de fer política.

Tots els ciutadans de Burjassot coneixem la gasolinera de la Plaça Sant Joan de Ribera, situada davant del nostre castell. I tots ens hem preguntat alguna vegada com és possible que hi haja una gasolinera enmig del nucli urbà, tan a prop d'unes finques on viuen molts veïns i veïnes.

Una de les directrius que han marcat l'acció política del BLOC de Burjassot ha estat la defensa d'un dels elements més importants del nostre patrimoni: l'horta. Qualsevol de nosaltres que passege pel poble i es detinga a l'estació de Burjassot podrà contemplar un paisatge únic, l'inici del major espai de cultiu de regadiu de tot Europa: l'horta de la vega de València. I per que aquesta horta arribara a ser el que ara és, han calgut els esforços de moltes generacions de llauradors que han treballat molt dur. L'horta que encara conserva Burjassot representa un enorme patrimoni, tant per les seues construccions: l'Alqueria Nova, la del Rosari, el Molí de la Sal... com per les infrastructures hidràuliques: la sèquia de Tormos, les llengües de l'Alborgí... un patrimoni que s'ha conservat gràcies al duríssim treball dels llauradors i que la majoria del burjassoters no coneixem com caldria, i el que no és coneix no es valora.

Els valencians ja no tenim ni un banc ni una caixa d'estalvis de referència, que estiga arrelada a la nostra terra i que haja de servir prioritàriament els nostres interessos. El procés de fusió de les caixes ha vingut forçat des del Banc d'Espanya com a remei per a intentar paliar el desgavell en què havien caigut unes entitats financeres polititzades que en els últims anys han dut una política suïcida de concessió de crèdits i de suport incondicional al sector de l'especulació amb la rajola. Aquest procés ha provocat que tant la CAM com Bancaixa se'n vagen d'ací i acaben formant part subalterna d'altres grups financers.

El que havia pogut ser un procés de fusió per crear una gran entitat valenciana, Bancaixa-CAM s'ha convertit en tot el contrari: ja no tenim cap caixa valenciana (a excepció d'alguna de menuda com la Caixa Popular o Caixa Ontinyent). Des dels Consells d'Administració de les dues entitats, els representants del PP i del PSOE -que estan molt més d'acord del que sembla- han decidit tranquil·lament regalar les nostres caixes a altres entitats i perdre per tant la possibilitat de tenir al nostre abast, pròxima i atenta, una gran caixa al servei dels valencians.