Article d'opinió de Jordi Sebastià, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià de Burjassot.

Al llarg de la història, els diferents pobles han passat per etapes de crisi, algunes de les quals no han pogut superar. Problemes econòmics, mediambientals, guerres, crisis morals (i és important no subestimar el poder de desmobilització que provoca un crisi moral)... han posat a prova les societats de tots els temps i de totes les cultures. Quan s'instal·la dins la mentalitat col·lectiva la idea que les coses van malament, el grup genera per reacció tota una sèrie de comportaments dedicats a eixir de la situació, a recomposar un equilibri satisfactori que els permeta llevar-se de damunt l'angoixa dels problemes comuns. Però en ocasions, la situació delicada, problemàtica, perillosa es converteix en drama: quan el poble que la pateix no troba, per molt que ho busque, una eixida factible. Aleshores la situació esdevé insuportable.

I això ens passa als valencians. Ni el més ingenu i fervorós votant del PP es creu cap ni una de les imbecilitats sobre la “regió de la prosperitat” amb què el discurs oficial ens bombardeja cada dia. Els valencians sabem que la crisi econòmica ens colpeja de froma especilament forta a causa de la bombolla immobiliària irresponsablement imflada pels nostres governants, sabem que tenim més treballadors en atur que altres comunitats autònomes i els empresaris saben que la Generalitat simplement ha deixat de pagar el que deu i que moltes empreses han hagut de tancar precisament a causa d'això. Tenim plena consciència que la sanitat pública s'ha deteriorat fins a extrems impensables i que tots els “grans esdeveniments” pagats amb diners públics han sigut un fiasco. Ho sabem els que no votem al PP i sí, estigueu ben segurs, també els que el voten. I aquest és el drama. Els valencians tenim perfecta consciència de la crisi -econòmica i moral (Gürtel per exemple)- però la gran majoria no hi veu eixida possible ni alternativa viable. L'espectacle del PSOE acceptant l'Estatut, donant suport a l'urbanisme depredador (principal causant de la nostra particular crisi econòmica no ho oblidem) i fent jugades com les de Benidorm resulta tan depriment que difícilment engrescaria ningú. I de la pel·lícula tipus spagetti western que Compromís va fer només entrar a les Corts, millor ni parlar-ne...

Situats en un atzucac, els valencians opten per conitnuar amb el que tenen, encara que sàpiguen que amb això no faran més que enfonsar-se una mica més en el pou; sempre els queda la paupèrrima alegria d'haver votat “contra” Zapatero, un president que a més d'haver comès la gravíssima i irreparable irresponsabilitat de negar la crisi fins que era massa tard per reaccionar amb coherència, ha continuat perjudicant sistemàticament el País Valencià a l'hora de repartir les inversions estatals. Aquest és el drama. L'Espai Valencià de Progrés, conseguirà convèncer algú que hi ha possibilitats de canvi? Resultarem atractius per als descreguts, per als desesperançats? La tasca no és senzilla. La societat valenciana està absolutment esberlada i habituada a fer com que no veu la realitat que l'envolta, i que pateix. La nostra tasca, duríssima però necessària, és arrencar -ni que siga amb dolor, la bena dels ulls i, amb valor, il·lusionar una societat desorientada i sense moral.


Burjassot, Octubre de 2009

Jordi Sebastià

Portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià a l'Ajuntament de Burjassot

Enllaça a: